Diví i les seves miniatures en coure; obres d’art

La peça de la qual n'està més cofoi el puigcerdanenc Diví.

La peça de la qual n’està més cofoi el puigcerdanenc Diví: el tren groc al pont Gisclard. (J.P)

El puigcerdanenc Jordi Diví és mestre artesà des de 1992, quan la Generalitat de Catalunya li va concedir aquesta acreditació. La seva professió –va treballar a Fecsa-, el va portar a remenar fils de coure tot el dia. I quan es va jubilar no se’n va saber estar; amb els fils a la mà, la seva traça innata, més quatre eines imprescindibles i un soldador ben afinat, Diví va començar a fer bicicletes de coure en miniatura. Ben aviat va agafar-hi dèria. I després de les bicicletes -té una col·lecció espectacular- van arribar els cotxes, camions, tractors, vaixells, monuments i… reproduccions úniques. Casa seva és un museu! Jordi Diví, actualment en el llindar dels 82 anys, va arribar ben jove a Puigcerdà. Fill d’Argentona, no va tenir una joventut fàcil. Va entrar a Fecsa amb els 18 anys fets, on va començar de peó i va arribar a ser el capatàs de la brigada de la companyia elèctrica a Cerdanya, amb 8 persones al seu càrrec.

Pregunta.- Tota la vida a Fecsa i a Cerdanya. Deixi’m que li demani primer per aquesta vinculació professional i territorial. Com ha canviat el país, eh?

Resposta.- Quan vaig començar a treballar a Fecsa remenàvem una línia elèctrica de 6.000 volts, que venia per la Collada. Anys més tard vam passar a 25.000 volts. I més tard van fer la línia de Coll de Pal que ve de Fígols. Avui tenim un subministrament a Cerdanya de 110.000 volts que arriba a la central d’Alp i des d’aquest punt es reparteix a tota la comarca. Ha canviat, sí.

P.- I quan va començar a treballar a Fecsa encara hi devia haver pobles a Cerdanya sense llum…

R.- Amb la brigada vam portar la xarxa elèctrica a Llívia (ells tenien electricitat, però, gràcies a una petita central al riu Segre). També vam portar la llum a nuclis com Cortàs, Éller, Meranges, Saneja, Guils, Talltendre i Ordèn, que jo recordi ara. I més, segur. Eren els anys 60. I com estaven les línies de velles! Amb un cop de vent ja ens quedàvem sense llum. I ja ens tens a les tres o a les quatre de la matinada, amb neu i vent, a reparar aquella línia.

P.- Crec que mereixeria un altre entrevista només parlant de la seva feina, però jo venia pel seu hobby i la seva afició: les reproduccions en miniatura fetes amb coure. Són autèntiques!

R.- Fa molts anys que m’hi dedico. Vaig començar amb les bicicletes però vaig anar-me engrescant i he passat a fer gairebé de tot. Només m’agrada reproduir en miniatura aquelles peces que em semblen originals i úniques, com la Torre Eiffel o el Tren Groc. M’explico? Vull dir peces històriques com aquests tractors d’època que veus aquí o aquesta peça que és un dels vaixells a vapor que fa molts anys navegaven pel Delta de l’Ebre…

P.- Té un museu…

R.- Són moltes hores de treball i molta paciència.

P.- Aquesta mateix. Em sembla una passada. És un camió de repartiment?

R.- És el camió de les Carbòniques Dafis que hi havia hagut a Puigcerdà amb el qual jo mateix hi vaig treballar, només uns mesos, abans d’entrar a Fecsa. I vaig fer aquesta reproducció.

P.- I si li volgués comprar?

R.- No les venc les peces.

P.- Cap?

R.- He fet algunes per encàrrec i les he venut, sí. Però han estat molt poques i només per compromisos. No m’agrada vendre-les. Són originals i úniques. Jo sé que m’han costat de fer-les i no són per vendre-les. Només veuràs peces meves a casa dels familiars o del meu amic Manel. I, després, potser, aquestes quatre o cinc peces a cases particulars. Però totes són aquí.

P.- Quin valor pot tenir, és clar…

R.- Es fa difícil, oi? És una peça exclusiva. La dona ja m’ho diu que les vengui, però no ho vull fer, no. Saps on n’hi ha una?

P.- …

R.- A Montserrat. Van fer una marxa de tractors amb final a Montserrat i els organitzadors van voler regalar-li a l’abat una reproducció d’un tractor antic. Aquella peça la vaig fer jo.

P.- Haurà fet moltes exposicions…

R.- Sí. Algunes he fet. Per l’ajuntament, per exemple, quan m’ho demana. També he portat les peces a Solsona, a Espinelves, al Palau Robert, al Moll de la Fusta. Per la Diada de Cerdanya, també m’ha tocat exposar les peces.

P.- Sempre elogis…

R.- Home! A la gent els agrada molt, sí. Moltes persones em coneixen i em feliciten.

P.- Treballa cada dia?

R.- Es pot dir que sí. Tres o quatre hores diàries, sí. Potser més, a vegades, quan la peça se’m resisteix.

P.- I quantes en deu haver fet!

R.- No ho tinc comptat però si vol posar que he fet 600 peces crec que no enganyem a ningú.

P.- Verge! I de quines n’està més content?

R.- Per a mi, la millor, la indiscutible, és la reproducció del Tren Groc muntat dalt del Pont Gisclard. El Tren Groc i la seva història és apassionant. I la història d’aquest pont, una gran obra d’enginyeria. És l’únic pont penjat ferroviari que queda en servei a França. La història del pont sempre anirà lligada a la mort del seu enginyer Albert Gisclard, que fent una de les proves abans de la inauguració, van patir un accident. Tant el tren com el pont els vaig treballar minuciosament. Molts l’han volgut comprar. Però no està en venda. L’autor del llibre “Les carnets du Train Jaune”, en Pierre Cazenove, va venir per fer-me una entrevista perquè va quedar meravellat. Jo surto, amb la reproducció del tren, a les pàgines d’aquesta edició.

P.- I d’altres obres de les quals n’estigui molt content?

R.- La Torre Eiffel, els tractors antics, la font de Canaletes, l’Apol·lo XI o la primera màquina de tren que va entrar a Puigcerdà…

P.- I en quina peça treballa ara?

R.- (Riu). Ara, el meu amic Manel m’ha complicat l’existència de veritat. Vol que faci la roda de Viena! No hi he estat mai però tinc fotografies de tots els angles. Però és una bogeria. Les cabines són vells vagons de tren i… no sé quants dies tardaré. Aquesta costarà. Perquè, a més, la cosa està que ha de girar la roda quan estigui acabada. L’he de fer funcionar, com l’original, és clar.

VÍDEO JORDI DIVÍ (explica, breument, la complicació dels vagons de la roda de Viena):

P.- Caram! Jo hi vull ser quan faci la inauguració… (riem). Hi ha altres artesans que treballin el coure fent figures de miniatura a Catalunya?

R.- Jo només coneixia el Bosom, que no fa molt ens va deixar. Ell tenia molta traça i, de fet, té una col·lecció espectacular d’eines antigues del camp a casa seva.

divi04 divi02 divi03 divi10 divi07 divi08

Diví ens ensenya algunes de les peces que guarda a casa. (J.P.)

Diví ens ensenya algunes de les peces que guarda a casa. (J.P.)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s