El puigcerdanenc Manel Ruíz, un crac mundial en plaques antigues d’asseguradores

Ruíz assenyala una de les moltíssimes plaques té i n'explica la seva història.

Ruíz assenyala una de les moltíssimes plaques que té i n’explica la seva història. (J.P.)

Portem una bona estona d’entrevista i jo no surto de la sorpresa. Resto embadalit des del minut zero amb tots els detalls i les informacions que em regala. Home! No conec a ningú més que tingui aquesta fal·lera ni aquests coneixements en la qüestió que ens ocupa; el puigcerdanenc Manel Ruíz té una col·lecció de plaques de companyies d’assegurances que et fa perdre l’alè. És un dels majors col·leccionistes mundials de plaques. He dit mundials, sí. És a dir, tenim a Puigcerdà una autoritat en aquesta matèria; un crac que viu entre nosaltres.

Té les plaques escampades, penjades a la paret. Són al despatx professional i a altres dos pisos que hi ha en el mateix edifici. De fet, són parets de plaques. I les que no veiem, que són emmagatzemades. Però jo no em deixo impressionar pel fet que tingui unes 1700 plaques; el què m’impressiona, el que converteix a Ruíz en una autoritat, és que sap la història de moltes d’elles; l’any de fundació d’aquestes asseguradores, qui, quan i on es feien les plaques i quins materials es feien…

Manel Ruíz és fill de Puigcerdà. Té actualment 68 anys i va néixer el 1946. Va treballar de jovenet a la banca per més tard fer-se responsable del negoci familiar. Així es convertia en la tercera generació d’assegurances Ruíz, des de les oficines de sempre, des de 1920, al carrer Cerdanya de la capital de la comarca.

RESUM ENTREVISTA VÍDEO:

Pregunta.- A veure. Això em sembla increïble, ja li ho diré. Per allà on miro, hi ha plaques de companyies d’assegurances…

Resposta.- Encara no hem pujat al pisos de d’alt.

P.– Hi ha més plaques?!

R.- (Em mira. Santa Innocència, deu estar pensant. Diu): Unes quantes…

P.- Quantes té?

R.- 1659 plaques, concretament, entre les plaques de cases i de cotxes.

P.- I des de quan la té aquesta afició? Vull dir, que no m’imagino que les hagin reunit en dos mesos…

R.- De fet, des de ben jove. Allò que el pare volia llançar jo ho recollia i ho guardava. Per aquesta raó també guardo altres objectes antics, que ara no venen al cas. Amb el pas dels anys la passió per les plaques ha anat creixent. Mai no vaig veure les plaques com un objecte de decoració. Això no és la part important. Jo vull saber els orígens d’aquestes companyies, les plaques on es feien. M’interessa tot allò relacionat amb la placa, perquè és història.

P.- Expliqui’m. Quina era la utilitat de la placa? I des de quin any tenim constància que es posen plaques a les façanes?

R.- Les plaques es posaven a les façanes i a les portalades de la cases. Majoritàriament, sempre ha estat publicitat de la pròpia companyia i l’advertència a la competència que aquell edifici ja tenia una asseguradora. Però, en origen no. Com passava a l’estranger, la placa era utilitzada com un element molt més pràctic. Cada asseguradora tenia el seu equip de rescat i de bombers i per tant quan hi havia un incendi, la placa servia per avisar l’equip que li corresponia apagar aquell foc. I així és com societats d’Assegurances mútues són l’origen del cos de Bombers de Barcelona i de la resta de l’Estat. A Barcelona, en concret, la primera mútua i fundadora dels Bombers de Barcelona va ser la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios de Barcelona, l’any 1835. Les companyies més antigues són angleses, on a les plaques hi constava el número marcat de la pòlissa. Eren de plom.

P.- No són plaques de coure?

R.- Són plaques o han estat plaques de tot tipus. Van anar variant amb el pas dels anys i també segons la zona geogràfica. N’hi ha hagut de molt tipus. Hi ha plaques de pedra, de marbre, de llauna, de coure, de plom, de zinc o de ceràmica.

P.- Quina és la placa més antiga que té?

R.- La més antiga és de 1822. Sociedad de Seguros Mútua de Incendios Casas de Madrid. També tinc al seva homònima a Barcelona, de 1835, com t’he dit.

P.- Durant aquests anys es devien constituir nombroses asseguradores a tot l’Estat…

R.- N’hi ha milers, sí. Es pot dir que molts pobles tenien la seva companyia. Però el boom real de les companyies asseguradores va ser a partir de 1950. Aquesta evolució no va durar massa temps ja que a partir de mitjans dels anys 70 hi hagué molta fusió i absorcions i el mercat va quedar en mans de les asseguradores fortes.

P.- Té altres objectes de valor documental relacionat amb les companyies asseguradores?

R.- M’agrada tot allò relacionat amb les asseguradores. Així, guardo també pòlisses antigues, rebut, cartes i altra documentació. I ho tinc tot catalogat, cada cosa amb la seva fitxa, amb totes les dades que he pogut anar recopilant.

P.- Ho voldreu publicar, potser?

R.- Sí. Quan tingui temps suficient i hagi pogut jubilar-me, vull dedicar-me a posar en solfa una publicació de tot el material que tinc.

P.- Hi ha algú més a Catalunya o a l’Estat que tingui tantes plaques com Vostè?

R.- A Catalunya hi ha grans col·leccionistes com en Xavier Vallvé de Tarragona, el Sr. Vilà de Vic o en Josep Maria Giné de Mollerussa. A Europa també hi ha col·leccionistes amb un gran nombre de plaques. Dec estar entre els que més en té, sí.

P.- Home! Que li vinguin a fer una entrevista per a una revista espanyola d’assegurances!

R.- Perquè em coneixen. Ens coneixem, vaja. És una entrevista que ha de sortir publicada en breu a la revista Aseguradores, del Consejo General de los Colegios Mediadores de Seguros de Madrid. Coincidim a les fires, a les trobades, als mercats i congressos que fem. Dins del sector, tothom sap que tinc un col·lecció generosa.

P.- Quin valor pot tenir?

R.- Suposo que el de l’oferta i la demanda. Hi ha plaques que són valuoses perquè n’hi ha poquíssimes. Això depèn.

P.- Entenc. I les deu tenir de diferents indrets?

R.- Angleses, portugueses, alemanyes, austríaques, franceses, hongareses, italianes… a banda de les catalanes i les espanyoles. D’Europa tinc una col·lecció bona. Pensa que qualsevol viatge era un bon moment per buscar-ne i comprar-ne. O aprofitant les nostres trobades i congressos…

P.- Es fan també trobades de plaques com les de cava?

R.- Des de fa més de 25 anys que hi ha trobades. I celebrem un congrés internacional de plaques. Si puc, no me’n perdo cap. És un bon moment per compartir informació amb gent que coneix aquest món i qui sap si per trobar una peça única.

P.- I a través de les plaques deu conèixer gent d’arreu, és clar…

R.- Sí, és obvi. Amb alguns s’ha establert fins i tot una relació habitual i l’intercanvi d’informació és normal. Vaig comprar una vegada unes plaques a Viena. Eren en una botigueta d’antiguitats. No les sabia situar. Així que vaig moure’m a nivell internacional i vaig passar a consultar-ho a especialistes en la matèria. Vaig parlar amb companys d’Anglaterra, Estats Units i Itàlia, fins que vam poder determinar que eren plaques de companyies hongareses. Doncs bé. Gràcies a aquestes plaques avui tinc bona amistat amb el nord-americà Bill Evenden (que ha estat aquí a casa) o l’italià Víctor Platania, probablement la persona que més sap de plaques de tot el món.

P.- Abans m’ha dit que d’asseguradores n’hi havia gairebé a tots els pobles. A Cerdanya també es van constituir companyies?

R.- Sí. Hi va haver la Unión de Puigcerdà, la Sociedad Mutua contra Incendios de Bellver i la Mutua contra Incendios de Prullans. La de Puigcerdà, per exemple, va néixer l’any 1864. No eren més d’un centenar de famílies. Tinc les plaques, i guardo algunes de les pòlisses. Aquestes tenen un gran valor patrimonial i històric perquè tenen la peculiaritat que les assegurances estaven fetes amb el nom de la casa, no amb l’adreça del carrer, Així, gràcies a aquestes pòlisses, tenim els noms originals de les cases de Puigcerdà. Bé. De les cases que tenien assegurances, és clar.

P.- I aquesta placa d’una companyia asseguradora marítima?

R.- En tinc forces d’aquestes. T’explicaré un fet. T’adonaràs perquè és apassionant conèixer la vida d’aquestes asseguradores; formen part de la història. La companyia anglesa Lloyds va ser la primera en promoure una assegurança pel transport marítim. Això va revolucionar el mercat de les assegurances. Però, és clar, va posar en entredit una altre realitat; que cada port tenia una legislació pròpia i l’entrada de mercaderies es feia de forma diferent depenent dels port on embarcava les naus. Això, doncs, va generar un conflicte d’interessos i també distorsionava el mercat de les asseguradores. Qui posa ordre per primera vegada, ordena i normalitza per a tots els ports europeus, les lleis portuàries i de dret marítim? Els catalans i el llibre Consolat del Mar, de 1494. Aquest llibre, traduït a multitud de llengües, ha estat vigent durant segles i ha estat la base de la legislació marítima actual. Si no és apassionant la història, ja em diràs.

Dues de les parets d'una de les habitacions d'un dels pisos. La col·lecció és única. (J.P.)

Dues de les parets d’una de les habitacions d’un dels pisos. La col·lecció és única. (J.P.)

Manel Ruíz, col·leccionista de plaques de companyies d'assegurances

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s