“Salsa Blanchon”; 30 anys de visites guiades a Cerdanya

Blanchon, en acció.

Jean-Louis Blanchon, en acció. (J.P.)

Fa uns dies, a la recepció d’un càmping de Bourg-Madame (La Guingueta d’Ix), a l’extrem del taulell, veig uns punts de llibre que em van cridar l’atenció. És un material editat per la Communauté de Communes Pyrénées Cerdagne. Es tracta, de fet, d’una publicitat relacionada amb unes visites guiades per diferents esglésies del territori cerdà que es fan amb un guia excepcional: Jean-Louis Blanchon. Un programa extens de visites per fer entre els mesos de juliol i agost. I llegeixo: “visites gratuïtes”. I ara! Així que no vaig perdre l’oportunitat de parlar amb ell, amb en Blanchon, el dia de la celebració dels 200 anys de la toponímia de Bourg-Madame. I quan en va dir que feia anys que ho venia fent, de forma altruista, li vaig plantejar de fer una entrevista per, si cal, divulgar-ho més.

Ara, fa poc, el vaig acompanyar una tarda -no tota- a Angoustrine (Angostrina). Si m’estan llegint aquesta entrevista, i no hi han anat mai, no perdin l’oportunitat, si us plau. El patrimoni cerdà en art sacra a l’alta Cerdanya és molt, i interessant. I veure en Blanchon, en la seva salsa, és del tot recomanable, la veritat.

Dit això, no pretenc descobrir-vos el personatge. Jean-Louis Blanchon és prou conegut per a molts. Professor de primària en diferents escoles en el territori, ara jubilat, porta més de 40 anys a Cerdanya. Ha estat autor de diferents llibres i col·laborador en múltiples revistes. La seva dedicació a la comarca li va ser reconegut ja fa molts anys amb un “Cerdà de l’Any”. Aquesta breu entrevista es centra, només, en la seva activitat al voltant de les visites guiades i la seva passió per l’art i el patrimoni romànic de Cerdanya.

Jean-Louis Blanchon, en plena explicació a un grup que segueix les visites a l'art sacra de Cerdanya. (J.P.)

Jean-Louis Blanchon, en plena explicació a un grup que segueix les visites a l’art sacra de Cerdanya. (J.P.)

Pregunta.- El punt de llibre diu: “visites gratuïtes”.

Resposta.- Ho són, sí. Les persones que venen a les visites guiades no paguen res.

P.- Però, Vostè no ho deu fer pas per amor a l’art… per amor a l’art sacra, en aquest cas…

R.- Doncs, sí. Jo no cobro res, ni ho vull. I mai no ho he fet, més que en comptades ocasions quan es tracta d’unes visites organitzades en un altre època de l’any i m’ho demanen si puc acompanyar a aquests grups. Però això és molt puntual. Jo no tinc res estipulat.

P.- I fa temps que es dedica a aquesta tasca social i cultural?

R.- Potser fa 30 anys. Saps que passa? Abans érem 4 persones que ho fèiem. Havíem anat, fins i tot, a les esglésies d’All i Mosoll, entre altres. També incloíem, en aquestes visites, el pont de Sant Martí de Puigcerdà o el castell de Carol, per què no tot fossin esglésies. Però amb el pas del temps, dues d’aquestes persones ens han deixat i l’altra ara viu a Perpignan (Perpinyà). I jo continuo amb l’activitat, però em centro més en aquesta part de la Cerdanya.

P.- Per algun aspecte especial? Vull dir, té l’alta Cerdanya elements que no tingui la baixa Cerdanya?

R.- Bé. El cas és que en aquest costat de la comarca preservem una bona part de l’art sacra. Lamentablement, durant la Guerra Civil espanyola, la baixa Cerdanya va ser objecte d’una desfeta del seu patrimoni, tant interessant. Molt es va destruir i cremar. Els elements que es van salvar eren ja a museus, on són actualment. No hi ha res, o poquíssima cosa, a les esglésies de la baixa Cerdanya. En canvi, en aquest recó de Cerdanya ho conservem encara en el seu espai original.

P.- D’acord. I qui té la pensada de fer les visites guiades i per què?

R.- T’explico. A l’alta Cerdanya teníem aquest patrimoni exposat a les esglésies. Els monuments eren oberts. Com havia estat sempre, és clar. Tothom podia entrar-hi. Aquesta normalitat ens va portar a patir diferents robatoris entre els anys 70 i 75. Vam tenir un autèntic espoli de peces molt valuoses i això va determinar que les autoritats decidissin tancar les esglésies, una decisió que s’entén; es volia evitar més furts. Per exemple, ens van robar peces com les verges de Targasonne i Angoustrine (Targasona i Angostrina), entre altres.

P.- Però… perdó, sí. Continuï, si us plau…

R.- Va ser l’any 1982 que vaig ser un any a Toulouse (Tolosa de Llenguadoc). Allí vaig comprovar com en el Museu de Toulouse es feien unes visites guiades i vair tenir la pensada d’exportar aquella fórmula a la Cerdanya. No podia ser que tinguéssim les esglésies sempre tancades. Calia trobar una solució. Obrir-les amb les visites guiades aconseguíem aquest objectiu. I a més d’obrir els temples ensenyàvem i explicàvem la importància, el valor i la història del patrimoni exposat.

P.- I per què aquest interès per l’art sacra? Potser hauria pogut fer itineraris botànics o rutes de natura…

R.- (Riu). No, De botànica, no. No en sé. M’agrada l’arquitectura del romànic i l’art sacra. I la història que hi ha darrera. Jo sempre explico, durant les visites, que Cerdanya té unes esglésies construïdes des de la senzillesa, sense masses floritures, espartanes en la seva decoració, si ho voleu posar així, però molt sòlides i molt ben fetes.

P.- I durant les visites que Vostè fa, s’ha trobat algun especialista en la matèria que l’ha corregit o que té una informació diferent a la seva?

R.- Sí. He tingut autèntiques sorpreses, agradables oi! Jo sé que no sé tot. I m’agrada molt quan la persona que fa la visita és algú molt erudit i coneixedor de la història que em rectifica i em dóna els arguments, perquè això m’ajuda a millorar i aprenc. I he tingut contacte posterior amb persones d’una gran formació amb qui he mantingut correspondència i m’han ajudat molt.

P.- Ho diu com si estigués agraït…

R.- Segur. Gràcies a aquestes visites jo també he aprés molt i he tingut l’oportunitat de conèixer el nostre patrimoni. És clar, sí. En definitiva, jo també he sortit guanyant.

P.- Durant la visita que avui hem fet a Angoustrine hi havia força gent. Sempre és igual?

R.- Des de fa uns 2 o 3 anys cap aquí hi ha més gent. Crec que des de la Communauté de Communes Pyrénées Cerdange, s’està fent més difusió d’aquesta activitat. I jo tinc més persones. Jo havia arribat a tenir unes 90 persones en una visita. Això també em preocupava una mica perquè no tens possibilitat de controlar-ho tot. Em faig acompanyar, sempre que puc, per tal d’evitar cap disgust.

Església de St. André d'Angoustrine.

Església de St. André d’Angoustrine. (J.P.)

ENLLAÇOS:

http://www.pyrenees-cerdagne.com/

http://www.blanchon.bourg-madame.info/perso-23017.htm

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s