Albert Bosom, una vida al servei del poliesportiu de Puigcerdà

Albert Bosom, a la sala de màquines, amb les bombes de Sevilla, comprades fa 34 anys, en ple rendiment.

Albert Bosom, a la sala de màquines, amb les bombes de Sevilla, comprades fa 34 anys, encara en ple rendiment. (J.P.)

A l’Albert Bosom Comanges li ha arribat la jubilació i els treballadors i els companys del poliesportiu de Puigcerdà li van fer un sopar; de fet, va ser un sopar per a ell i per a l’Eva García Gil, la seva dona, que també es jubilava del “poli“. Va ser un acte emotiu que va tenir lloc fa uns 15 dies. L’Albert hi ha estat gairebé 50 anys. I ha estat un peça cabdal i clau en l’èxit del poliesportiu. Una peça més de les moltes, si ho voleu, però important, sí. I llegint l’entrevista queda clar.

Pregunta.- Bosom i Comanges. Dos cognoms que no donen marge d’error. Cerdans, cerdans…

Resposta.- Són dos cognoms prou arrelats al territori, sí. Bosom, segons vam constatar fa uns anys amb el Sebastià, que havia estat l’arxiver, és derivat dels càtars, anomenats “Bonshomes”. Estem convençuts que els cognoms Busom, Bossom, Bosom, Bonsom, entre altres, tenen un origen càtar.

P.- Va néixer a Puigcerdà?

R.- (Riu). Vaig néixer a Ger ara fa 68 anys. Els pares eren de Bolvir i Ger. Sempre s’havien dedicat a la pagesia. Vam venir a Puigcerdà quan jo tenia 12 anys. Vaig fer la primària i més tard formació professional en la branca de mecànica, als Escolapis. Abans, o entre estudis, havia fet d’aprenent dels 13 als 17 anys en un taller aquí a Puigcerdà.

P.- M’han dit que Vostè ha estat vinculat al poliesportiu des dels inicis d’aquesta instal·lació…

R.- Bé. T’ho explico. Amb 17 anys vaig entrar a treballar a la fàbrica de magnetòfons de Puigcerdà. Jo feia de torner. Recordo que va ser llavors que vaig assabentar-me de la construcció de la piscina municipal, l’embrió d’aquest poliesportiu, per una notícia que van emetre a Televisión Española i on entrevistaven l’exalcalde Moliner. Jo tenia molta il·lusió i vaig interessar-me pel projecte. Imagina’t, aquí on som ara, al poliesportiu, fa gairebé 40 anys enrere, tot això era allunyat del nucli i només hi havia un forat immens. Res a veure amb la imatge actual.

P.- Aquesta ubicació, tinc entès, va generar alguna polèmica…

R.- Sí. És veritat. No tothom ho va veure amb els mateixos ulls. Potser, des de la perspectiva del dia a dia, podia sembla lògic. Pensa que per venir aquí, en aquell moment, havies de fer-ho pel camí de Rigolisa. I per escurçar el camí, hi havia només un caminot estret que arribava per sota, per darrera de la Torre. Els més crítics volien la instal·lació dins del nucli de la població, per estar més a prop. Però, en aquest cas, crec que és de justícia reconèixer la visió de futur i l’encert que van tenir persones com l’alcalde Moliner o en Barnola, que van defensar aquesta ubicació, en contra de l’opinió de molts. Se’n van sortir i gràcies a aquella decisió complicada, s’han pogut fer les ampliacions i el poliesportiu ha crescut sense més entrebancs.

P.- De quins anys parlem?

R.- Va ser a mitjans del anys 70. El poliesportiu va començar amb la piscina, que ja d’entrada va ser piscina coberta. Ah! I dues pistes de tennis. Pensa que a Puigcerdà va ser un èxit perquè molta gent es va apuntar per a fer cursets de natació. Era una gran novetat. Els primers professors contractats eren de Font-Romeu. De fet, molts dels que a Puigcerdà sabien nedar en aquella època en sabien perquè havien fet cursos a Font-Romeu.

P.- Però Vostè hi va ser o no a l’inici del Poliesportiu?

R.- Tot plegat es crea la primera junta del poliesportiu, passats uns primers mesos de funcionament. I jo, que estava apuntat als cursets de natació, hi entro a formar part. Aportàvem tots el nostre esforç i la nostra dedicació pel bé de la instal·lació.

P.- Però, llavors, no hi treballava, doncs…

R.- No, no. Jo, en aquell moment, treballava a la fàbrica de magnetòfons.

P.- I el poliesportiu va anar creixent i li va arribar el moment de la vinculació laboral?

R.- Sí. L’any 1981, uns 4 anys després d’haver construït la piscina, va començar la construcció de la pista de gel i l’empresa que va fer l’obra em va contractar. Vam tenir molta sort en el moment de fer-la ja que vam saber que una pista de gel que havien posat en funcionament anys abans a Sevilla havia tancat i s’ho venien tot. Així que vam negociar un preu per tot i vam anar a carregar el material. Ens va sortir molt bé de preu. I bo. Pensa que encara avui funcionem amb les bombes que vam pujar d’Andalusia. Quan es va haver acabat la construcció de la pista de gel em van demanar que em quedés per fer el manteniment i ja, des de llavors, he estat treballant pel poliesportiu.

P.- Entesos. És peculiar això de Sevilla!

R.- Els va sortir molt malament aquella iniciativa i nosaltres vam saber aprofitar la coincidència. Ells, a més, van fer una pista enorme de dimensions i mantenir aquella pista en funcionament els era molt deficitari. A Puigcerdà, des del primer moment, vam projectar una pista de 56 x 26, les mides justes reglamentàries. I com que vam comprar el material a pes, un preu tancat pel lot, vam carregar el camió (que era de Vic, un transportista que feia viatges pel Rovira) amb les bombes, amb tubs, amb gomes… només amb gomes vam carregar més de 1.300 metres quadrats. Vam desmuntar tot allò que vam poder i vam deixar el camió ben planxat. Portàvem el camió fins d’alt. Patins, patins vells, uns 2.000 parells, que els vam posar dins de la màquina de gel.

P.- I dieu que, encara avui, el sistema que funciona és aquell que veu muntar…

R.- Encara avui, tot i que com saps hi ha el projecte de renovació i s’hi està treballant. Però avui, aquelles bombes de Sevilla de fa més de 34 anys són les que donen servei a la pista de gel de Puigcerdà.

P.- En aquella pista de gel de Puigcerdà, tot va ser de segona mà?

R.- (Riu) No. Vam instal·lar més de 18 quilòmetres de tubs. Tubs, per cert, que estan col·locats damunt d’unes biguetes de formigó que van dissenyar i construir una a una, amb el Ramon Condomines, per estalviar-nos diners. I encara hi són. Un altre cosa: la tanca de fusta que vam fer és la que avui tenim. La va fer el nen Sallent, amb fusta de pi del país, i encara hi és. Ell també va fer un esforç en ajustar-se en les condicions perquè anàvem collats pels diners, després de la inversió inicial en la pista.

P.- Caram!

R.- El primer any de la pista de gel va ser descoberta. L’any anterior ja vam cobrir-la. Per fer-ho, com que costava molts diners, vam iniciar una campanya per buscar 100 persones que aportessin 100.000 pessetes de l’època, als quals se’ls tornaria aquells diners en forma de quotes mensuals. En pocs dies vam tenir aquestes 100 persones i aquesta iniciativa va permetre fer la coberta.

P.- El fet de tenir encara en funcionament aquestes instal·lacions quan han passat tants anys és degut a un bon manteniment?

R.- Cal estar a sobre, sí. Cal vetllar-ho. Després, una de les meves prioritats, va ser i ha estat aprofitar el calor que generava els motors en la producció del gel per escalfar la resta de la instal·lació.

P.- Què vol dir?

R.- Aprofitar aquest calor per escalfar l’aigua de les piscines i la calefacció del complex. Així, l’estalvi econòmic és considerable i aprofitem l’energia que generem.

L'aigua de les piscines de Puigcerdà s'escalfa gràcies al sistema dissenyat per l'Albert. (J.P.)

L’aigua de les piscines de Puigcerdà s’escalfa gràcies al sistema dissenyat per l’Albert. (J.P.)

P.- És el funcionament actual?

R.- I tant! Sí. Aquesta ha estat la meva batalla i aquesta ha estat una de les raons per les quals m’he jubilat ara, amb 68 anys i no amb 65 anys. He volgut estar a sobre del projecte de remodelació i modernització de la pista de gel perquè no volia que ens deixéssim perdre aquest sistema que tant d’esforç ens va costar en el seu dia. M’hi vaig comprometre en fer el seguiment d’aquest projecte i no podia jubilar-me deixant a mitges l’obra.

P.- Vocació, eh?

R.- Com jo, altres en el poliesportiu. Quan t’estimes una cosa no escatimes hores. Recordo la primera època del hoquei, que hi havia una gran fal·lera. Jo havia fet el manteniment de la pista de gel i la deixava preparada pels entrenaments i després pels partits, sense comptar hores. Calia fer-ho, i es feia.

P.- La piscina ha estat clau, i també moltes altres activitats esportives, però com la pista de gel res, no?

R.- No ho penso així. Totes les instal·lacions han estat importants. Hoquei, patinatge i curling, sí, han portat el nom de Puigcerdà i la Cerdanya a altres indrets del món gràcies a aquesta pista de gel. Hi hem celebrat campionats i copes del món, aquí. Però també cal reconèixer els èxits que hi ha hagut amb tennis, natació, atletisme, ciclisme, futbol sala, bàsquet. Per mi, l’èxit del poliesportiu és perquè hem estat una gran família i on hi ha hagut una gran comunió.

One thought on “Albert Bosom, una vida al servei del poliesportiu de Puigcerdà

  1. He tingut el plaer de parlar mes d’un cop amb l’Albert, i he viscut en primera persona totes les proeses d’estalvi de consum i optimització de fred, així com la climatització de la piscina. Fa mes de 5 anys que vol deixar el seu “petit fillol frigorífic” i segur que passat un bon temps, no acabarà mai de desvincular-se. Molta sort Abert, la teva dedicació no es privada, es de servei públic ja que tots en disfrutem. E el manteniment del Poliesportiu farà història sense la teva presencia.

    M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s