Thierry Canga, un veí de “pistonada” amb projectes de futur a Cerdanya

Una imatge d'arxiu, amb Canga i el seu pilot de kàrting. (Arxiu familiar)

Una imatge d’arxiu, amb Canga i el seu pilot de kàrting. (Arxiu familiar)

A DCerdanya ens agrada parlar amb els veïns i dels veïns de casa nostra. Principalment dels qui tenen pocs minuts o poca presència mediàtica, malgrat ser-ne mereixedors per moltes raons. La persona entrevistada, en aquesta ocasió, ens dóna una possibilitat més i ens obre un nou escenari; veïns de nova i recent residència o de segona residència. Veïns que van i venen, que hi fan estades, que han triat aquesta comarca per viure una temporada o per sempre més. Que han vingut i han quedat meravellats d’aquest entorn. I que, en tot cas, en el seu pas per aquí, deixen, aporten o podrien aportar un plus, una iniciativa, un projecte…

Com us dic, això ve a tomb de la persona entrevistada aquesta setmana: Thierry Canga, un veí de pistonada que s’ha instal·lat fa pocs dies a Fontanals de Cerdanya, i que té en ment diferents iniciatives per desenvolupar a nivell local, nacional i internacional, sempre amb la idea de quedar-se a Cerdanya com a base de les seves accions.

A diferència d’altres que han passat per aquest mitjà, i perquè la seva feina li ho requeria, Thierry Canga és una persona mediàtica i prou coneguda, especialment en el món del motor. Thierry Canga va néixer a Toulouse (Tolosa de LLenguadoc). Actualment té 58 anys. Casat, pare d’una filla. Aquests últims 12 anys ha viscut a Bolquère (Bolquera) però ara s’ha traslladat, com hem dit, a Fontanals de Cerdanya. Canga és comercial de formació i un apassionat del motor. I d’aquesta passió, de la música dels motors, de l’olor de la benzina, de la sensació de volar damunt d’un bòlid, n’ha fet la seva professió. Com ell diu, “m’he guanyat la vida, sí”.

L'ex-pilot, al damunt del seu bòlid, amb poc més de 20 anys. (Arxiu familiar)

L’ex-pilot, al damunt del seu bòlid, ara fa uns 40 anys, aproximadament. (Arxiu familiar)

El jove Canga sempre va tenir la idea de córrer amb vehicles de carreres. De fet, mentre cursava els estudis, també treballava per a fer diners i així poder pagar, precisament, les curses, la competició. Participava a la Fórmula Renault, l’avantsala de la Fórmula 3. Estem parlant de mitjans dels anys 70 i 80. A França, quan aquí a l’Estat espanyol els referents en el motor eren més aviat escassos, l’experiència de la Fórmula Renault aconseguia èxits notables a nivell mundial. Aquesta fórmula de promoció ha estat de gran èxit en l’època; Alain Prost o Olivier Panis, són alguns exemples. De fet, també ho és avui en dia ja que competeixen tots els joves pilots que somnien amb la F 1.

Canga, en aquells anys, feia mans i mànigues per a poder estar a totes les curses i aconseguir els punts i una classificació que li garantís un dels volants (títol de la Fórmula Renault) per obtenir així el patrocini d’ELF. Això obria les portes, amb les despeses pagades i amb vehicles competitius, a la F 3, també oportunitats en la F 3000 i F 1.

La passió per la conducció el va portar a ser insistent i ferm en la convicció que assoliria el somni de pujar a la F 1. Però no va ser així. “Havia vist com moltes famílies s’havien arruïnat apostant pels fills. No tocaven de peus a terra i molts eren els que es pensaven que tenien un Prost a casa. Jo sempre havia pogut pagar-m’ho tot de la butxaca, amb el meu treball. Però, el temps passava i jo mateix vaig dir-me que no tenia sentit la meva cursa. No hi havia elecció possible. Deixem-ho? Deixem-ho”.

Quins records! Allò va passar. Guarda les anècdotes i l’amistat amb molts dels qui van ser rivals a la pista. “Perquè, abans, això de les curses era diferent. Hi havia col·laboració entre nosaltres, entre les pilots. L’esperit era molt més amateur. Avui, l’esperit és totalment professional i els equips de la fórmula Renault funcionen amb l’estil de la F 1 . Els pilots són molt joves, entre 16 i 19 anys, però tenen una experiència prèvia molt gran en kàrting. No vull dir que abans era millor que ara però crec que era simplement més humà. Estic en admiració amb els joves talents d’avui que han d’acceptar molts compromisos i regles de funcionament molt estrictes per aconseguir els seus objectius. Abans, el pilot era el centre del món. En canvi, ara, deu ser únicament una peça del trencaclosques dins del seu equip”, explica.

Amb 24 anys, Canga ha plegat de la competició. S’ha casat amb la Carmen, una jove natural de Badajoz però resident, des de molt joveneta, a Gijón. Canga treballa per a una empresa de gestió de patrimoni de París, ciutat on el matrimoni s’hi ha instal·lat.

Però es diu que les coses quan han de ser, són. I apareix una bona oferta laboral que l’obliga a traslladar-se a Madrid, a treballar com a director comercial a un “broker” financer i immobiliari molt actiu. Aquest trasllat i canvi de vida, que Canga beneeix de totes, totes, li portarà la segona oportunitat que tothom mereix. “Un excompany meu, Claude Chantala, aconsegueix obrir el pilotatge de F3 com a incentiu d’empresa. És a dir. Fer cursos de pilotatge per a directius i com a incentiu d’empresa. Fins i tot, tenir el privilegi de conduir un F1. I, no sols això. Em truca i em proposa que jo li porti l’escola a Madrid, a l’únic circuït que hi ha: el Jarama. Increïble! Sí. És clar que ho volia”. Amb la col·laboració de la revista Actualidad Económica, la presentació d’aquella escola, la Privilege Formula, va portar més de 300 executius al Jarama, “tots amb vestit i corbata disposats a ser pilots per un dia “.

L’experiència va ser suficient com perquè, passats 3 anys, i mitjançant l’associació amb dos importants personalitats catalanes del món de la publicitat, Xavier Oliver Conti i Jordi Vilajoana i Rovira, el matrimoni Canga, aprofitant la construcció del Circuït de Catalunya, fa les maletes i crea la primera escola de pilotatge del circuït català. Canga mou els seus contactes i aconsegueix que Renault y ELF s’interessin en el projecte; es crea l’escola Elf Renault del Circuit de Catalunya. És una escola per a futurs pilots professionals. A banda, continua amb l’oferta de pilotatge per a les empreses i crea el seu equip de carrera: el Team ELF.

Un moment únic a l'escola ELF del Circuït de Catalunya; els jugadors del Barça de l'epoca de Pep Guardiola i Frank Rijkaard, preparats per a pilotar. (Arxiu familiar)

Un moment únic a l’escola ELF del Circuït de Catalunya; els jugadors del Barça de l’epoca de Pep Guardiola i Frank Rijkaard, preparats per a pilotar. (Arxiu familiar)

Seran 10 anys gloriosos, de molta feina, de bons resultats i de gran satisfacció personal. Per l’escola de Canga passen pilots de molt nivell. Els millors pilots que surten del kàrting es formen a Montmeló i alguns saltaran a França per competir la Formula Renault, després la F-3, la F 3000 i la F-1. Parlem d’Alonso per exemple. O, més propers, els germans Costa, de Guardiola de Berguedà.

L’any 2002, la família Canga decideix afrontar altres reptes i, sobretot, buscar més qualitat de vida però sempre vivint del que més els agrada. I fan de Bolquère la seva segona residència, on l’ex-directiu s’ha dedicat aquests anys al coaching de pilots i d’executius d’empreses. Aquesta labor l’ha portat a viatjar a diferents indrets d’Europa, en concret Itàlia, Anglaterra i Alemanya, conèixer diferents cultures i manera de vida: una nova experiència molt enriquidora.

Com a conferenciant, en una de les moltes sessions de treball. (Arxiu familiar)

Com a conferenciant, en una de les moltes sessions de treball. (Arxiu familiar)

Fins que fa 1 any va decidir fer una pausa en el camí. “Aquesta és una comarca excepcional i d’una gran bellesa. Buscàvem oxigenar-nos, relaxar-nos i allunyar-nos del brogit en el que hem viscut aquests últims anys. Estem encantats d’haver triat la Cerdanya per fer-hi aquest trajecte en la vida. La nostra filla ha tingut un espai formidable per créixer i formar-se”.

I ara, el Canga més inquiet, més creatiu, més incansable, amb les piles carregades, es proposa obrir nous fronts en la seva vida professional creant un centre de formació a distància i oferint col·laboracions amb empreses locals per al seu desenvolupament comercial a França i Espanya. S’instal·la a Fontanals i ja té damunt la taula moltes iniciatives. “Conèixer món és important en la formació de la persona. Jo he tingut molta sort. He estat a diferents indrets i allí on he estat he volgut aprendre les coses positives de cada lloc. He de dir que els catalans, jo que he treballat anys i anys aquí, són gent emprenedora. Són capaços i no s’adormen amb els projectes. Si és vàlid, hi posen tot l’empeny per tirar-ho endavant. Aquest tarannà m’agrada molt”. I a mi m’agrada molt poder tancar l’entrevista així de positius.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s