Gràcies senyor Vinyet

Imatge d'una entrevista feta fa uns mesos a Josep Vinyet pel mitjà Nació Digital.

Imatge d’una entrevista feta fa uns mesos a Josep Vinyet pel mitjà Nació Digital.

“Gràcies senyor Vinyet”. És la capçalera d’un article homenatge publicat en el darrer Quadern d’Informació Municipal de Llívia (publicació que ell va iniciar), la dissetena edició, de desembre de 2014, en el qual es fa un breu repàs biogràfic de Josep Vinyet Estebanell, promotor cultural, secretari municipal, periodista i autor de diferents llibres, que va morir aquest divendres a l’edat de 95 anys, a Torroella de Montgrí. Aquest diumenge, demà, dia 30 d’agost, ales 13.00 hores, tindrà lloc a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, el sepeli pel senyor Vinyet.

Vinyet va néixer a Tortellà (la Garrotxa) el 27 de febrer de 1920. Va arribar a Cerdanya en la dècada dels anys 40, i va ocupar càrrecs de secretari municipal a Alp, Puigcerdà, Guils de Cerdanya, Bolvir, Queixans, Urtx, Vilallobent. Des de 1977, fins a la seva jubilació, va ser secretari de Llívia i Guils. A Llívia va ser l’impulsor del Festival de Música de Llívia, dels Quaderns d’Informació Municipal i del Patronat del Museu. Com a periodista va fer de corresponsal per a l’agència EFE i va col·laborar als diaris Hoja del Lunes, Los Sitios de Gerona, El Noticiero Universal i la revista comarcal Rufaca, entre altres. També va ser fundador i director de Ràdio Puigcerdà, quan aquesta depenia de la xarxa d’emissores del Movimiento.

Ha estat autor de diferents llibres. Les seves darreres publicacions han estat “Diari de guerra d’un requeté català”; “La Cerdanya de la postguerra: Filagarses de la memòria”, “Museu Municipal de Llívia: petita història d’un ambiciós projecte” i “Estampes ceretanes del segle XX”.

La filla, Pilar Vinyet, explicava aquest dissabte que “el pare era conscient que li quedava poc temps i ahir mateix li vam descobrir una llista amb noms de persones de les quals volia acomiadar-se personalment i, fins i tot, d’aquelles què ja ho havia pogut fer. Pensem que va estar content de poder-ho fer així”.

L’exalcalde de Llívia, Valentí Surià, que va governar del 1979 al 1987, reconeix la vàlua de Vinyet. “Era un gran home. Era molt bon funcionari. Jo sempre he dit que amb Vinyet de secretari es podia ser alcalde”. Va ser en l’etapa de Surià que a Llívia es va posar en marxa el Patronat del Museu, es va iniciar el Festival de Música de Llívia i es van editar els primers Quaderns d’Informació Municipal, “que avui s’han convertit en matèria de consulta obligada per a qualsevol que vulgui informació de Llívia”. “No n’hi ha hagut gaires com Vinyet. Era molt efectiu i només calia insinuar-li una idea o una iniciativa perquè ja s’hi posés a treballar. Ha deixat una gran herència a Llívia”, explica Surià.

La qui fora vicepresidenta del Festiva durant molts anys, i directora de la revista Rufaca, Rosa Maria Garriga i Llorente, manifestava aquest dissabte, de forma categòrica, que “Llívia és el que és gràcies a ell”. “Ell va ser promotor de molts projectes. Vaig aprendre moltíssim d’ell. Jo només puc dir coses bones del senyor Vinyet. Llívia li ha d’estar agraïda però la Cerdanya, en general, també”, diu.

El president de les Joventuts Musicals de la Cerdanya, Miquel LLanas, a qui l’unia la passió per la música, destacava aquest dissabte que Vinyet “era un home molt especial. Era músic. Tocava el violí i el saxo. Era un gran apassionat de la música. No demanava masses consells perquè ell tenia molt clar quina mena de Festival de Música volia per Llívia. Ell el va crear, sí. Però, més important, ell el va engrandir, li va donar categoria i nivell. Si m’haguessin dit anys enrere que veuria una orquestra simfònica a l’altar de l’església de Llívia no m’ho hauria cregut. Però, ell, i la seva empenta, ho van fer possible”. I Llanas, repassa les orquestres i músics internacionals de nivell han passat per Llívia. Formacions d’Àustria, França, Alemanya i Txèquia, entre moltes altres. “Ell, i només ell ho va fer. Cal recordar que el govern txec li va concedir la medalla al mèrit cultural. El senyor Vinyet en aquets àmbit era una persona reconeguda a nivell internacional”, diu Llanas.

Claudi Arimany, flautista de fama internacional, el Festival de Música de Llívia és “el fesival que més m’estimo. I ho és, en bona part, com a conseqüència de la relació que he tingut sempre amb el senyor Vinyet. Me l’estimava molt. Era una molt bona persona. Molt generós. Un apassionat per les coses que feia. Un referent. Molta gent el trobarà a faltar”.

I Martí Montes, càmera de televisió, deu haver estat el periodista que més imatges ha enregistrat del Festival i més entrevistes ha fet al senyor Vinyet. Durant els anys que va treballar per a TV3, Montes fou el corresponsal de la televisió catalana a la Catalunya central.  En Josep Vinyet era un home encantador. Arribaves amb la idea de fer-li dues preguntes per la televisió i malgrat anar de bòlit per enllestir els últims detalls, sempre tenia un moment per atendre’t. Educat, apassionat, vivencial, entregat…”. Pel periodista “el llistó que ha deixat, és molt alt. Gràcies Josep per tot. Allà on siguis, segur que el silenci es trencarà amb les notes d’algun esdeveniment que organitzaràs amb entusiasme”.

Acte d’homenatge a Llívia, fa pocs dies

La mort de Josep Vinyet ha arribat just uns dies després d’un sentit homenatge que es va fer durant un dels concerts del Festival de Música, ara fa 10 dies. La informació la trobeu en aquest link, també publicat a DCerdanya:

https://dcerdanya.com/2015/08/29/gracies-senyor-vinyet/

One thought on “Gràcies senyor Vinyet

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s