Braçades solidàries d’un cerdà al Canal de la Mànega

Pep Vivas, el dia de l'entrevista, deixant-se fer una fotografia a l'Estany de Puigcerdà. (J.P.)

Pep Vivas, el dia de l’entrevista, deixant-se fer una fotografia a l’Estany de Puigcerdà. (J.P.)

Pep Vivas i Elias ven les braçades i dóna els diners recaptats a entitats o projectes socials. Abans de la Dream Runners, una cursa que ha tingut un ressò molt positiu i una resposta altament participativa amb només tres anys, abans, dic, potser molt poc abans, o en paral·lel si ho voleu, un puigcerdanenc que ha recuperat la passió per la natació, s’ha dedicat aquests últims tres anys a vendre les seves braçades i recaptar diners per donar-los a iniciatives solidàries. Pep Vivas, format en la disciplina esportiva de la natació a Puigcerdà, va assolir diferents èxits esportius durant la seva etapa competitiva. Amb 16 anys, però, va deixar l’aigua i no ha estat fins fa poc que ha tornat a mullar-se; a mullar-se de veritat per un o altre causa. Un nedador cerdà que s’ha fixat dos nous reptes pel 2017; a nivell esportiu, creuar el Canal de la Mànega i, aprofitant l’avinentesa, i com a segon objectiu, recaptar diners per la investigació de la Rabdomiosacorma (http://www.curerhabdo.org). Bé. El creuarem tots el Canal de la Mànega. Ell neda i la resta li donem suport. I els investigadors de l’hospital de Sant Joan de Déu (http://www.hsjdbcn.org), encantats. Però aquí, de tots plegats, qui al final s’haurà d’abraçar a una tovallola és ell.

Pregunta.- Em sembla perfecte Pep. Quan em van explicar què i com ho feies, immediatament vaig pensar en una entrevista…

Resposta.- Bé. Jo no vull i no m’agrada massa ser el protagonista.

P.- Coi! En el teu cas ho tens difícil…

R.- (Riu). Però darrera hi ha molta gent que m’ajuda i que sense ells jo no podria fer res. I llavors, a més, està la iniciativa per recaptar diners que en definitiva és molt important i és el que voldria destacar.

P.- D’acord. Expliquem-ho tot. Però, primer, per a tots aquells com jo que no ho sabem, qui és Pep Vivas i Elias?

R.- Sóc de Puigcerdà i actualment professor a la UOC. Coordinador d’un equip de 30 professors de Psicologia Social. Durant mols anys, de jove, entre els 6 i els 16 anys, vaig formar-me com a nedador a la piscina de Puigcerdà. Em portava Carles Adern. Vaig aconseguir diferents títols a Catalunya i a l’Estat. La meva distància eren els 1.500 metres. Amb 17 anys vaig deixar la competició i, de fet, vaig deixar la natació. I no ha estat fins fa uns 4 anys que he recuperat la passió per la natació. Tinc 44 anys.

P.- I tornes a l’aigua, i per la porta gran, per dir-ho d’una forma. No tothom està capacitat per a fer aquestes travesses en aigües obertes, amb la complicació que tenen…

R.- Estic molt content d’haver recuperat la natació en la meva agenda del dia a dia. Faig els meus entrenaments diaris i setmanals i em preparo a consciència per poder anar superant els reptes que m’he fixat.

P.- Perquè ara ja n’has fet o n’has aconseguit alguns d’aquests reptes, oi?

R.- He fet travesses en aigües obertes de 30 i 42 quilòmetres . El 2012 vam fer la travessa entre Formentera i Eivissa i l’any següent la travessa de Menorca a Mallorca. Aquesta última la vam repetir l’any passat en equip, mentre que la primera la vaig fer sol.

P.- És tant difícil com un s’ho imagina?

R.- Ho és prquè requereix una preparació física i mental molt important. I fer-ho o no, depèn també d’un equip que et dóna suport i que està amb tu durant la travessa. Hi ha el preparador, l’avituallament, el capità de l’embarcació que fa amb tu el trajecte…

P.- I no necessites res pel cos?

R.- Sí home! És clar. Pensa que la temperatura de l’aigua és freda. Com que en la majoria dels casos aquestes travesses no et deixen anar amb neoprè, has d’untar-te el cos amb vaselina i lanolina, que serveix perquè no s’enceti algunes parts del teu cos. El frec a frec de la pell fa que s’enceti les aixelles, per exemple.

P.- Hi ha normativa?

R.- I tant! Cada cursa té la seva normativa. I són molt estrictes.

P.- I com us ho feu per superar els corrents marins?

R.- Aquesta és la gran dificultat, si ho volem dir així. En una cursa d’aquestes característiques, a mar obert, lluites contra diferents elements: no defallir mentalment, no aflacar físicament i, superar els corrents marins. Cadascuna de les travesses estan estudiades i saps on i quan és precís superar alguns punts quan fas la prova. Si no arribes, creuar un espai amb corrents et reclama molt més esforç i normalment has d’abandonar. Una travessa mai no és fa en línia recta. És força complicat.

P.- I bé. A tot plegat, i a la teva voluntat de superar reptes esportius amb les travesses d’aigües obertes, hi afegeixes l’aspecte social…

R.- Això va venir per la primera de les meves travesses, entre Formentera i Eivissa. Vaig recaptar diners per la ONG Barcelona Activa, que es dediquen a les persones que viuen a la ciutat i no tenen res. La ONG té menjadors socials. En aquest cas, vam vendre els trams del recorregut. Així, es van vendre els 30 trams. Els qui ho van voler van apadrinar la travessa per quilòmetres. La travessa té uns 30 quilòmetres.

P.- I va anar bé…

R.-Molt bé, sí. La següent, de Menorca a Mallorca, vam adoptar un model diferent; vam decidir que vendríem les braçades a un preu simbòlic com ara 5 cèntims d’euro. Vam recaptar 10.000 euros per a la gent del Pallapupes, que és l’entitat que fan acompanyament i activitats gratuïtes per els nens que tenim als hospitals de Catalunya.

P.- En aquest punt de l’entrevista arribem a on jo volia arribar. I ara tenim nou repte i tenim nova acció solidària.

R.- A nivell esportiu m’he proposat fer la travessa del Canal de la Mànega. Això serà en el 2017. El dia 29 de juliol. Són 44 quilòmetres i des d’aquest setembre que participo en diferents entrenaments per a aclimatar-me. Dificultats? El recorregut, que és un pel complicat, i la temperatura de l’aigua ja que la prova es fa sense neoprè. Per aquesta raó he d’aclimatar el cos. Ja tinc l’equip que m’acompanyarà.

P.- Qui?

R.- En la part solidària, la Laura Abella, en Joan Manel Casanovas, la Natàlia Garcia Arteaga i el Marc Monés. I en la part esportiva i de suport tècnic: el Jaime Vega, el José Luís Bagó, en Victor Galve i en Fer Espina.

P.- Òndia! I són molts els qui ho han aconseguit?

R.- Només hi ha hagut unes 15 persones a nivell estatal que ho hagin fet i, és clar (riu), segurament deuré ser el primer ceretà en fer-ho. (Torna a riure).

P.- I té acció solidària darrera…

R.- Sí. Aquesta és l’altra part que em fa molta il·lusió; venc les braçades per recaptar fons per a la investigació de la Rabdomiosarcoma. Ja saps que des de Cerdanya s’ha impulsat aquesta entitat que recapta diners per a la investigació d’aquesta malaltia minoritària que fan a l’hospital de Sant Joan de Déu. A Cerdanya, lamentablement, aquesta malaltia ens ha tocat i ens toca de ben a prop. I a Cerdanya, hi ha molta gent que s’està implicant, començant per aquest grup de mares de l’escola Vedruna que fan les polseres que es venen en diferents punts de la comarca per obtenir fons. Els vull ajudar i vull començar des d’ara.

P.- Què vols dir?

R.- Doncs que aquesta setmana o la propera tindré el web on anunciaré la travessa i el projecte. Des del web la gent podrà comprar les braçades i, en la mateixa, quedarà reflectida i s’explicitarà públicament quin és destí econòmic solidari de cada euro: a) les aportacions per les braçades aniran íntegrament a l’investigació d’aquesta malaltia minoritària; b) les aportacions dels espònsors es destinaran a finançar l’equip esportiu i tècnic; i c) el cost del dret al creuament va al meu càrrec. 

P.- I quantes braçades calcules que podràs posar a la venda?

R.- Doncs, si calculem que aproximadament són 800 braçades en un quilòmetre i faré 44 quilòmetres, estem parlant de més de 35.000 braçades. Però també tinc el propòsit de vendre samarretes i gorres al votant del projecte. Hem de recaptar molts diners per què aquesta malaltia minoritària no té l’interès de la indústria farmacèutica.

P.- Bé, bé… Hauries de pensar en fer alguna cosa pública, com ara una presentació. I també buscar empreses col·laboradores. Ah! I el dia de la travessa, que tothom ho pugui seguir, tipus pantalla gegant…

R.- (Riu). Estem treballant amb tot, a banda de la presentació pública que no m’agrada tant. Em fa pal això del protagonisme o que algú ho pugui interpretar així. Ara, amb la resta, ja hi som posats sí. Farem la travessa en streaming, per internet i en pantalla gegant, sí. I altres idees que anirem explicant a mesura que ho anem confirmant.

P.- I un eslògan?

R.- “Cerdanya a-braça’m. English Channel 2017”. A més, aquesta serà l’adreça del web que tindré aviat penjada a la xarxa.

One thought on “Braçades solidàries d’un cerdà al Canal de la Mànega

  1. Retroenllaç: Cerdanya A-braça´m - Braçades solidàries d’un cerdà al Canal de la Mànega

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s