L’alcalde Josep Moliner Florensa, el grum que va impulsar l’actual Puigcerdà

Moliner repassa uns documents a casa seva, durant l'entrevista feta per DCerdanya. (J.P.)

Moliner repassa uns documents a casa seva, durant l’entrevista feta per DCerdanya. (J.P.)

Content? Tu diràs! He tornat a casa, havent fet una entrevista distesa i molt enriquidora i, a més, amb una bossa plena de tomàquets. Tomàquets del seu hort, sí. Ecològics. Força bons, la veritat. L’hort i els tomàquets són ara la seva dèria, per dir-ho així. Jo crec, perquè no li he demanat, que en Josep Moliner Florensa hi ha posat sempre dedicació i passió en allò que tocava fer. I que les responsabilitats que ha hagut d’afrontar al llarg dels anys li han vingut com ordenades; en el moment oportú. Ara toca tomàquets. Doncs bé. No sols se’n cuida; han de ser els millors. Estic segur que vostès recorden la campanya que va impulsar fa uns anys la Generalitat de Catalunya, sota el govern del president Pujol, “la feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres”. Potser, aquest lema, el va proposar el nostre entrevistat. Perquè diria que aquesta forma d’entendre les responsabilitats deu haver estat i és la filosofia de vida de qui fora alcalde de Puigcerdà i diputat al Parlament de Catalunya. I aquesta exigència en allò que emprèn va ser el mateix que el va impulsar, ara fa molts anys, a tirar endavant un programa de fecundació artificial de truites a Cerdanya. Era una iniciativa tant innovadora, única en aquells anys, que totes les societats de pesca el reclamaven. Aquest puigcerdanenc de 79 anys ha estat grum, cap de recepció d’hotel, apoderat d’agència de duana, director de banca, alcalde, diputat provincial, diputat al Parlament, delegat del govern a la Conferència Permanent de Poders locals i Regionals del Consell d’Europa, entre moltes altres responsabilitats i càrrecs. Es mereix una o quatre entrevistes!

Pregunta.- Déu n’hi do la carrera personal i política que ha desenvolupat Vostè al llarg dels anys…

Resposta.- He fet coses, sí. Algunes buscades, d’altres proposades per tercers, d’altres perquè ha coincidit en el temps.

P.- Per què Vostè va néixer a Puigcerdà…

R.- Sóc fill de Puigcerdà, sí. El pare hi va arribar a Cerdanya molt jove i la mare era cerdana. El meu pare va ser molts anys agent de duana.

P.- Llavors, la feina no li podia pas faltar…

R.- Bé. No era pas el camí triat. Jo m’havia iniciat professionalment en el món de l’hostaleria, en un ram que se li veia molt potencial a Cerdanya. Vaig començar treballant de grum, a l’Hotel del Lago de Puigcerdà. La família Andreu, propietària de l’establiment, va obrir un nou hotel a Barcelona, de luxe, La Rotonda, i em va enviar allí a treballar. La mateix família projectà, en aquells anys, l’ hotel Cap sa Sal, a la Costa Brava, al qual estava prevista la meva incorporació,també en tasques de recepció . I així va ser com vaig marxar un any a Manchester, on vaig treballar de valent i em vaig formar en tots i cadascuna de les feines pròpies d’un hotel de categoria.

P.- Tenia el camí fet fora de Cerdanya?

R.- Sí. Qui sap que hagués passat si el pare no m’hagués demanat que tornés per fer-me càrrec de l’oficina de duanes. Ell s’havia fet gran i necessitava que jo agafés el relleu.

P.- I és així com torna a Puigcerdà…

R.- Va ser una època molt il·lusionant. Molta empenta i ambició per fer coses. La voluntat de canviar el tarannà d’un municipi que veiem tancat i amb més possibilitats d’expansió. Hi havia una generació de joves que havíem estat fora de la comarca, que havíem treballat en altres llocs o que havíem marxat per estudiar a Barcelona, per exemple, i que havíem tornat a Cerdanya. Tot va coincidir; uns joves amb moltes ganes de participar i canviar el sistema i un règim que era a les seves acaballes. En aquest context, el governador civil em va proposar si volia ser alcalde i jo li vaig dir que ho faria sempre que pogués comptar amb el meu equip.

P.- I així va ser?

R.- Sí. Vam substituir al llavors alcalde Francesc Turiera. L’equip municipal l’integraven Francesc Rossell, Salvador Torrent, Joan Barnola, Francesc Oliu, Joan Ramon, Joaquim Palau, Lluís LLanas, Joan Guinot i Amadeu Comangés. Ah! I jo, és clar. Vam treballar de valent aquells anys, des del 1974 fins el 1979, any que es van convocar les primeres eleccions democràtiques.

P.- Doncs, perdoni, però li he de dir que el resultat del treball d’aquells anys encara són visibles actualment…

R.- Vam fer molta feina i vam obrir la Vila. El nucli antic estava tancat i accedir-hi o sortir-ne només es podia fer per un únic vial, que era l’avinguda Catalunya. Vam generar nous accessos, l’avinguda Schierbeck i vam fer el nou carrer Major. Vam dissenyar les noves rondes de Puigcerdà i la mobilitat va ser molt millor.

P.- I el poliesportiu, tant lluny!

R.- (Riu). Sí. Ja sé. Va ser polèmic, sí. En el seu dia ens van criticar i molt. Molts no entenien perquè ubicàvem l’equipament en una zona encara per urbanitzar i que ni tant sols hi havia vials per anar-hi.

P.- Visionaris?

R.- Visionaris, sí. Perquè en aquell temps ens van dir de tot menys bonics. És veritat que en aquella situació hauria estat millor replantejar el projecte, però vam creure que calia una mirada de futur i d’ambició. Va ser un encert. De fet, el projecte del poliesportiu ha seguit fil per randa el dibuix inicial. I, una cosa que potser no saps, l’actual oficina de turisme al campanar també va ser una idea original d’aquell equip. El propi alcalde actual, Albert Piñeira, va tenir la gentilesa de recordar-ho el dia de la seva inauguració.

P.- Bé. Vostè va ser l’alcalde fins l’any 1979. I no es va presentar a les primers eleccions municipals de l’etapa democràtica?

R.- No. Em vaig retirar i em vaig bolcar en la feina. Amb el panorama de la UE per endavant i veient que no hi havia futur com agent de duana,calia espavilar-se. I vaig entrar a treballar com a director de Banesto a Puigcerdà.

P.- I com s’entén que fora de la política activa entrés a la llista de les eleccions catalanes de 1984?

R.- En aquell moment es va posar en valor la força de la Cerdanya i la seva representació en la llista del partit per Girona. El comitè local van creure que jo era el candidat idoni per a ser el representant de la coalició CiU. I m’ho van proposar. Comprendràs que no ho vaig dubtar. És un honor. I la major satisfacció que puguis tenir mai.

Josep Moliner, fotografiat a casa seva, a Puigcerdà. (J.P.)

Josep Moliner, fotografiat a casa seva, a Puigcerdà. (J.P.)

P.- Tres legislatures en el Parlament. I després de Vostè, de diputat de Cerdanya elegit en llista no n’hi ha hagut més. I aquestes eleccions tampoc no ens porta un diputat cerdà…

R.- A mi aquesta situació em sap greu, sincerament. Va haver un moment que semblava que la territorialitat de les llistes era important i que Cerdanya tenia molt pes. Això s’ha perdut. Sembla que pesen més els vots, oi? A Cerdanya som els que som. És una llàstima que no hi hagi hagut continuïtat.

L’entrevista amb Josep Moliner té una segona part, per a publicar més endavant. És un capítol de la vida d’aquest polític de Puigcerdà que no té res a veure amb l’alcaldia, el Parlament de Catalunya o la Conferència Permanent de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa. No té res a veure amb la seva professió, ni quan era grum, ni quan era director de banca. Un aspecte poc conegut i que li va merèixer la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes. Serà en una pròxima ocasió.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s