Capdevila (sobre el Pla de l’Aeròdrom): “No és beneficiós, ni per a la Cerdanya ni pel país”.

L’Associació Ceretània va organitzar un acte de presentació pública aquest mes d’agost al Casino Ceretà de Puigcerdà. L’acte, que va aplegar un centenar de persones, va comptar amb la presència del president de l’entitat, Vicenç Capdevila, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el president d’Amics de Cerdanya, Joan Muntaner. Entre els assistents, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya i alcalde d’Alp, Ramon Moliner. També hi havien els alcaldes de Fontanals de Cerdanya i Das, Ramon Chia i Enric Laguarda, entre altres representants polítics locals i comarcals. De fet, seria més correcte dir que l’Associació Ceretània ha revifat aquests últims mesos ja que l’entitat va néixer els anys 80, quan va impulsar una campanya contra una urbanització que es projectava a la plana cerdana, a tocar del cementiri d’Alp. I també, llavors, hi havia Vicenç Capdevila.

capdevila02

El president de l’entitat, Vicenç Capdevila, ara fa un dies, durant l’entrevista feta a Cerdanya. Foto: DCerdanya/Jordi Pardinilla

Pregunta.- La convocatòria de l’acte, amb un centenar de participants, era el què esperàveu? Esteu contents?

Resposta.- L’acte va anar bé. M’hagués agradat que tots s’haguessin fet socis, oi? Però que la gent s’apunti, i doni suport, ja costa més. Nosaltres hem posat una quota de 50 euros a l’any, poc més de quatre euros al mes, perquè cal pagar els estudis que s’han fet i perquè la gestió pròpia de l’entitat representa unes despeses. Jo crec, però, que anirem creixent i ens farem escoltar. Aquesta és la intenció.

P.- Ja a l’acte us ho van dir; no sé si era un retret, però us van demanar i us demanen que  feu el possible perquè els cerdans no us considerin com una entitat de veïns de segona residència, només preocupats pel desenvolupament de l’aeròdrom…

R.- Bé. Tenim cerdans d’aquí i cerdans de segona residència. Portem uns mesos de treball i volem ampliar la nostra base de socis i volem aconseguir més implicació del territori. Preocupats per l’aeròdrom? La realitat és que en tota acció sempre hi ha un desencadenant. El ressorgiment de Ceretània, certament, ha estat l’aeròdrom. No podem quedar-nos de braços creuats. Tenim clar que el projecte que es proposa no es beneficiós, ni per a la Cerdanya ni pel país.

P.- Ressorgiment? Quan neix Ceretània?

R.- L’origen de Ceretània és de mitjans dels anys 80, quan es desenvolupa el pla comarcal. En aquell moment es preveia, al mig de la Cerdanya, a tocar del cementiri d’Alp, una urbanització allà mateix. I va néixer Ceretània per impedir-ho. Jo hi era, com també Rafael Ribó, ara Síndic de Greuges. Ens hi vam oposar fermament. Jo havia estat diputat al Parlament (Centristes de Catalunya-UCD) i ell, pel PSUC. Vam anar a veure al llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Vigatà, i tot i que el pla ja s’havia aprovat inicialment, li vam demanar que s’hi repensessin. I no es va aprovar, finalment.

Associació Ceretània 01

Vista general de l’acte de presentació de Ceretània, aquest mes d’agost, al Casino Ceretà de Puigcerdà. Foto: DCerdanya/Jordi Pardinilla

P.- Per tant, la seva inquietud pel territori no és d’ara…

R.- Ara l’hi explicaré una anècdota. Jo sempre m’he mostrat preocupat per aquesta comarca que m’ha acollit amablement. Essent jo director general d’Administració Local, a Madrid, m’assabento que estaven construint una casa a la plana, dins del terme d’Alp -jo, llavors, amb la família, teniem casa a Alp-. Què vaig fer? Agafo el telèfon, truco a l’Ajuntament d’Alp i demano, directament, pel secretari a qui li vaig reclamar explicacions. Vull dir que les meves preocupacions en aquest sentit no són recents i no són d’ara. 

P.- Potser, el fet de parlar de l’aeròdrom en l’acte de presentació no va acabar d’ajudar-los…

R.- El desencadenant ha estat l’aeròdrom. Però no és cert que només estiguem preocupats per aquest projecte. N’havíem de parlar perquè, com és lògic, és la nostra prioritat en aquests moments. És més. Estic d’acord amb l’alcalde de Puigcerdà, que ens demana que no ens limitem només a l’aeròdrom de la Cerdanya. Totalment d’acord, sí. La preocupació ha de ser més àmplia. Sobretot, en la línia de preservar la vall. Això és sagrat.

P.- Val a dir que a l’inici de l’acte vau fer un repàs dels objectius de l’Associació…

R.- Defensar un model territorial tradicional, preservar els valors mediambientals, protegir els espais naturals, defensar l’alt valor paisatgístic de la comarca i vetllar pel desenvolupament econòmic de la comarca. Ho has vist això? (M’ensenya un dossier editat i confeccionat pels tècnics del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans). Això és un pla de treball del Parc Natural pels anys 2014-2024, amb uns objectius ben clars; estem en aquesta línia. Parlen de preservar el paisatge, el patrimoni natural i cultural i contribuir al desenvolupament econòmic i cultural. És una cosa molt més amplia, oi? Ens agradaria establir una certa coordinació de treball amb aquesta gent de l’alta Cerdanya.

capdevila01

Capdevila pren notes en un moment de la conversa amb DCerdanya. Foto: DCerdanya/Jordi Pardinilla

P.- Es treballarà?

R.- Ho intentarem. També vull intentar de posar-me en contacte amb el president dels Amics de Cerdanya, Joan Muntaner. Hem d’unir esforços.

P.- Quan li sembla que la presència de Ceretània es veurà com l’entitat que reclamen alguns?

R.- Difícil dir-ho. De voluntat no en falta. Hem d’aconseguir tenir vincles amb més gent. Estem treballant en la incorporació de més socis i persones. Aquí hi ha gent amb el mateix neguit que tenim nosaltres.

P.- A l’acte, dèiem, van explicar que l’esborrany del Pla de l’Aeròdrom, al qual heu tingut accés, va molt en la línia de l’anterior…

R.- La memòria del pla que es va aprovar inicialment, que després va quedar apartat, i l’esborrany del nou, doncs bé, ho sembla, sí. Aquesta terminologia pròpia de l’arquitecte urbanista, m’entens? Un es pregunta: i què vol dir amb tot això? Perquè són uns termes que només fan que deixar portes obertes. La manca de concreció revela una intencionalitat, no? Diu coses com ara, escolti, “tenint en compte que les actuacions se situen en el sòl encara per edificar o transformar de forma compacta”. O expressions com “nous usos”, “nou model”, “desestacionalitzada”. O frases com “es plantegen activitats complementàries amb les de l’entorn que no competeixin sinó que esdevinguin un nou motor econòmic que atregui nova demanda”. Davant d’això, què has de fer? Preocupar-te, no? Parlo amb un professional de la ploma. Tu no parles de “nous usos” o de “pol d’atracció”, si no penses en ampliar el què hi ha allà. És per aquesta raó que jo dic que tot això no es pot deixar en mans de segons qui. El pla anterior deia que “el creixement progressiu que permet aquesta zona, garantirà la sostenibilitat econòmica i de contingut de model que en tot cas s’implantarà ajustant-se a les diferents iniciatives dels promotors particulars”. Això anava així, eh! Lamento que no sigui una qüestió elevada al Parlament, per exemple. Projectes d’aquesta magnitud haurien de ser debatuts, treballats i consensuats en un àmbit més ampli. Quins espais tant vius, naturals i meravellosos tenim a Catalunya com aquest?

P.- És per aquesta raó que Vostè posa èmfasi que el projecte no afecta només a la Cerdanya i eleva aquest projecte a un afer de país?

R.- Sí. Jo entenc, i les persones que estem a l’Associació també, que no és igual un pla urbanístic que afecta uns carrers d’una trama urbana, obrir-los o fer una plaça pública o ubicar unes instal·lacions esportives i socials. El Pla de l’Aeròdrom és molt més. En actuacions com ara aquest projecte caldria una intervenció mes àmplia. Això és un problema de país, de disseny de país. No és una qüestió estrictament urbanística. Abarca tot.

P.- L’anterior pla, crec, parlava de vols comercials, oi?

R.- El pla que s’ha paralitzat, i va quedar amb l’aprovació inicial, parlava de dues fases no determinades en el temps. Però parlava de dues fases; la primera fase, mantenir l’aeròdrom esportiu. I una segona fase, en un futur per concretar, obrir l’aeròdrom a vols comercials i de passatgers. Ho anunciava. Ara, això, sembla, i dic sembla, que aquí hi ha hagut una marxa enrere. Bé. És clar. Pensi que, encara ara, hi ha moltes persones que estan convençudes que darrera de tot plegat hi ha Andorra. I tot es barreja i es parla; com la carretera per la vall de la Llosa. Jo no ho sé, però s’ha repetit tantes vegades que al final et fan dubtar.

P.- I quina actitud tindran davant el projecte?

R.- Crec en la mesura de les nostres forces. Estem obligats a impulsar accions i oposar-nos, si es manté en aquests termes. Cal coordinar esforços ja que, una cosa està clara, nosaltres podem ajudar, col·laborar i sumar en favor dels ajuntaments del territori. Aquí, són els ajuntaments de Das i Fontanals de Cerdanya –són els municipis on s’ubica l’aeròdrom- els qui s’han mostrat ferms i no s’han doblegat. Ara bé, nosaltres hi serem. Hem fet aquest estudi medio-ambiental, absolutament rigorós, que demostra que el Pla que es promovia era gravíssim i tenia una gran impacte pel medi ambient. Ho vetllarem. L’altra dia, a la presentació, em va agradar molt veure-hi tanta gent, algunes de les quals, tot i ser de fora, podem fer coses ja que tenim una certa capacitat de treball i, com a mínim, d’influir.

P.- Tinc entès que l’estudi ja denúncia afectacions actuals…

R.- Parla de les afectacions al medi ambient des de tots els vessants; l’acústic passant per l’impacte paisatgístic. També hi ha la qüestió de l’abocament d’aigües residuals, sense cap mena de tractament, a la banda del Segre. L’estudi, el què denuncia, és que el Pla rebutjat ni tants sols valorava l’impacte de l’aeròdrom actual, ni el volum d’aigua consumida, ni la càrrega contaminant de l’aigua residual que s’aboca a través de la fossa sèptica de decantació a la llera del riu. És a dir. Una absència total del planejament de l’abastament i el sanejament de l’aigua.

P.- N’han parlat amb els gestors actuals de l’aeròdrom?

R.- Recentment, sí. Ells afirmen que el Pla anterior preveia molt més del necessari. Ells volen fer uns hangars, volen crear una escola de pilots i també fer-hi una mena de residència pels alumnes. Diuen que ells no tenen la intenció d’explotar la residència, però l’edifiquen. No sé, però entenc que els alumnes poden anar a dormir a altres llocs, no? En tot cas, diuen que ells volen només això i que han estat els primers sorpresos que s’hagi plantejat un Pla amb aquestes pretensions.

JUNTA DE CERETÀNIA
La junta de l’entitat està integrada per: Vicenç Capdevila Cardona   (president), Frederic Abelló Riera (secretari) i Xavier Altayó Junoy (tresorer). La resta dels membres que actuen com a vocals són Maria  Àngels Barbarà Fondevila, Josep Cristòfol Bombardó, Alencar Dolç     Selva, Virginia Figueras Costa, Camil Mas Ballús, Dolors Navarro     Piguillem i Marta Medrano Cadefau. El president de l’entitat, nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 28 d’octubre de 1936, és advocat (lli-cenciat en Dret a la Universitat de Deusto). Entre moltes altres res-ponsabilitats, va ser alcalde de l’Hospitalet, entre els anys 1973 i  1977; diputat al Congrés; director general d’Administració Local del Ministeri de l’Interior, i diputat al Parlament de Catalunya i por- taveu del grup Centristes de Catalunya-UCD de 1980 a 1984. 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s